El desenvolupament del mónindústria tèxtilLa cadena ha augmentat el consum tèxtil anual per càpita de 7 kg a 13 kg, amb un volum total de més de 100 milions de tones, i la producció anual de tèxtils residuals ha arribat als 40 milions de tones. El 2020, el meu país continental reciclarà 4,3 milions de tones de tèxtils, i la producció de fibres químiques superarà els 60 milions de tones. Tot i que el nombre d'exportacions tèxtils és elevat, la taxa de reciclatge és baixa. Encara hi ha més de 2/3 dels tèxtils residuals del món que no s'han pogut valoritzar ni reciclar.

Els anomenats tèxtils renovables generalment es consideren reciclatstèxtilsque es pot reutilitzar, i el rendiment dels productes remanufacturats és bàsicament el mateix, i fins i tot té un valor més altteixits individualsEls productes tèxtils biodegradables i "d'un sol ús", que no tenen el valor econòmic d'una recuperació immediata, es poden compostar a l'abocador. A més d'aquest concepte d'economia circular, la tecnologia industrial divideix el reciclatge en dos tipus: la millora i la degradació.

Els mètodes de reciclatge tèxtil inclouen principalment mètodes mecànics, físics i químics. El mètode mecànic consisteix a processar els tèxtils en tires primes o fibres per tornar-los a filar o canviar-ne la finalitat principal; el mètode físic és principalment per a fibres sintètiques, especialment les fibres formades per filatura per fusió, que es fonen a alta temperatura per fer que els tèxtils es fonguin. Després de filtrar les impureses, es poden filar o utilitzar en altres productes. Alguns materials compostos de fibra d'alt rendiment poden eliminar la resina epoxi a alta temperatura, restaurar l'estat de la fibra i es poden utilitzar en productes no tèxtils mitjançant processos de tall i trituració; els mètodes químics són principalment per a una varietat de tèxtils. La separació de fibres es recicla per separat i s'utilitza més ocasions per purificar els materials reciclats, eliminar millor les impureses i els colorants i implementar la millora i la regeneració.

El 2020, la producció de fibra de polièster del meu país va ser de 49,3575 milions de tones, que representen el 72% del total, el cotó de 8,6 milions de tones, que representa el 12%, la viscosa de 3,95 milions de tones, que representa el 5,8% i el niló del 5,6%. La resta de fibres sumen menys del 4%. Per tal de garantir el subministrament d'aliments, la producció de fibres naturals com el cotó, el lli i la llana té una tendència a la baixa en general. És una estratègia gradual per substituir algunes fibres naturals per fibres sintètiques. La font de matèries primeres de fibra sintètica pot triar recursos biològics, i s'han d'utilitzar recursos renovables reciclats per eliminar gradualment la dependència excessiva dels recursos no renovables. Això no només té una importància pràctica per estalviar recursos, protegir el medi ambient i reduir l'ocupació de terres cultivades, sinó que també té una gran importància per a la construcció i el desenvolupament de l'economia circular.