El desenvolupament del globalindústria tèxtilLa cadena ha augmentat el consum tèxtil anual per càpita de 7kg a 13kg, amb un volum total de més de 100 milions de tones, i la producció anual de tèxtils de residus ha arribat a 40 milions de tones. El 2020, continental el meu país reciclarà 4,3 milions de tones de tèxtils i la producció de fibres químiques superarà els 60 milions de tones. Tot i que el nombre d’exportacions tèxtils és elevat, la taxa de reciclatge és baixa. Encara hi ha més de 2/3 de tèxtils de residus del món que no han pogut ser actualitzats i reciclats.

Els anomenats tèxtils renovables es considera generalment reciclatstèxtilEs pot reutilitzar i el rendiment dels productes reconstruïts és bàsicament el mateix, i fins i tot té un valor més elevatteixits simples. Per als productes tèxtils “d’un sol ús” biodegradables, que no tenen el valor econòmic de la recuperació immediata, es poden donar a l’abocador. A més d’aquest concepte d’economia circular, la tecnologia industrial divideix el reciclatge en dos tipus: l’actualització i la rebaixa.

Els mètodes de reciclatge tèxtil inclouen principalment mètodes mecànics, físics i químics. El mètode mecànic és processar els tèxtils en tires o fibres primes per tornar a girar o canviar el propòsit principal dels tèxtils; El mètode físic és principalment per a fibres sintètiques, especialment les fibres formades per la filatura de fusió, que es fonen a alta temperatura per fer que els tèxtils es fonguin. Després de filtrar les impureses, es poden girar o utilitzar en altres productes. Alguns materials compostos de fibra d’alt rendiment poden eliminar la resina epoxi a alta temperatura, restaurar l’estat de la fibra i utilitzar-se en productes no tèxtils mitjançant processos de tall i trituració; Els mètodes químics són principalment per a diversos tèxtils. La separació de fibres es recicla per separat i s’utilitzen més ocasions per purificar els materials reciclats, eliminar millor les impureses i colorants i implementar l’actualització i la regeneració.

El 2020, la producció de fibra de polièster del meu país és de 49.3575 milions de tones, representant el 72%del total, el cotó és de 8,6 milions de tones, que representa el 12%, la viscosa és de 3,95 milions de tones, representant el 5,8%, el niló compta per un 5,6%. Les fibres restants se sumen a menys del 4%. Per tal d’assegurar el subministrament d’aliments, la producció de fibres naturals com el cotó, el lli i la llana es troba en una tendència a la baixa en general. Es tracta d’una estratègia en fase per substituir algunes fibres naturals per fibres sintètiques. La font de matèries primeres de fibra sintètica pot triar recursos basats en bio i els recursos renovables reciclats s’han d’utilitzar per desfer-se gradualment de la dependència excessiva dels recursos no renovables. Això no només és d’importància pràctica per estalviar recursos, protegir el medi ambient i reduir l’ocupació de terres conreades, sinó també de gran importància per a la construcció i el desenvolupament de l’economia circular.